Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/38

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Camina d'esma; lo seu punt de partida es la Rambla; volta carrers al acàs, surt davant de l'oficina, y com que no hi té rès que fer, diferent de abans que hi anava a no fer rès, gira esquena y s'entorna cap a la Rambla.
 Troba pel camí a un ex-colega que va depressa y que'l saluda dientli: adiós, querido. «Ola, — pensa desseguida, — aqueix no deu estar enterat de la meva cessantía; haguera passat guaytant als balcons ò fent lo distret cantant un'aria. Si'l crido y li faig a sapiguer la desgracia, es capàs d'aborrirme al acte sens més formació de causa. Conservèmli les ilusions, dexèmse estimar.»
 — Adeu, Constante! — li crida saludantlo ab lo bastó. — Ja veuràs, lo día que't topo de frente, 'l duro que't manllevo. —

* * *


 ¡Encara té puros! Surt de la escaleta d'una casa de huéspedes del carrer d'en Robador, y s'adona per casualitat del Hospital. ¡May l'havía vist tan a la vora de casa la patrona! Dexa anar una glopada de fum, com