— ¿Quí hi hà dalt? ¿Me sabrían dir ahont es a ca'l fuster? — pregunta un cego, ab lo violí sota'l bras, donant copets de bastó al pedrís y caminant de través fins a mitja entrada.
— ¿Què se us ofereix?
— Ah, es vostè; ab salut y alegría, Senyor Joseph, en companyía de tots, — diu lo ceguet posantse a tocar en lo violí unes bones festes que casi be fan tristesa.
— Teníu, germà. Víva; ja s'estima: no toquèu, que s'atura massa quitxalla.
— Deu li pach; escólti, ¿que'm sabría dir si hi hà algun altre Joseph per aquest barri?
— Aquí davant, al segon pis, y més avall a casa'l clavetayre. ¡Noys! apa a estudi; fugíu, qu'haig de regar lo carrer. Esperèu, qu'us donaré uns quants borregos, y alerta no'ls feu malbé ab les dents. —
— Es dir, que com la diada de Sant Joseph, no n'hi hà cap en lo pronòstich; — diu lo fuster trayentse
