par d'ahir vespre. Veyent fumejar l'olla, pensava: si quan emboquis al interior aquexa pastoril de farigola y such bullent no abats lo fret, senyal que'l còs demana macissos y no humitats... Però, no hi hà cèntims. Tot y tothom té'l seu orgull. ¿Per què la carn té d'anar més cara que'l pà? ¡La carn, un dels tres enemichs de l'ànima!
Crech que'n diuen a la Juliana de la sopa d'herbes. Sento parlarne ab tanta alabansa que'l gust se me n'hi va derrera. Però jo la simplifico y'm surt una especie d'aproximació: ara la faig ab farigola, a la primavera ab menta, y al estiu ab María Lluisa. Son tres essencies que les poden donar a un agonitzant, per que li alegran lo trànzit ab aquelles olors que naxen de la terra, s'escampan dret al cel, y van plegats, si'l pacient fa cap pel mateix camí.
Un día vaig anar a la fonda (quan les coses marxavan be,) y'l minyó me les va oferir; però al acabar la cantarella afegeix: ¡hi hà un arròs a la marinesca!
«Truco,» responch jo al acte. No m'hi vaig volguer exposar a fer
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/274
Aquesta pàgina ha estat revisada.
