Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/265

Aquesta pàgina ha estat revisada.



* * *


 A la fonda, sol haverhi cert encongiment ceremoniós. Per urbanitat y per finesa's van cedint los llochs distingits, y fins després que cada hú ha convensut al seu contrari y s'assentan, no's posa momentànea treva a les galanteríes. Aparexen los camarers, ab aquella serietat y rigidesa que sens dubte'ls hi prové de la casaca, que talment parexen sers extraordinaris, insensibles als requisits y als primors mengívols, segons l'indeferencia ab que apartan los ulls dels plats més apetitosos, de les encisadores habilitats del cuyner y de la repostería.
 També les fesomíes sofrexen plahenta transformació axís que'l puré, aquexa escudella lacònica y compendiosa, ha escampat la seva escalforeta: hi hà una especie d'alegría comunicativa y xerrayra, que demostra que tots estan contents de la seva sòrt en aquells instants, que s'ho han de participar uns als altres, com si hi hagués lo desitx de ferse felissos cambiantse les satisfaccions.