Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/262

Aquesta pàgina ha estat revisada.


* * *


Per una sortosa xaripa, en l'obsequi qu'alguns amichs anavan a fer a un artista, resultà que foren dos los pintors obsequiats ab tan modest convit; y si haguera sigut de doldre que la demostració d'afecte fos massa senzilla, com cosa d'amichs y companys, l'agassajo, l'expansió y la franquesa substituhí a tot lo que potser no hi havía de fastuositat, y'ls dos artistes, galans y amables en extrem, prengueren la finesa y'l bon desitx de la convidada y ningú feu posat, entre tots los allí reunits, de anyorar aquell aparato de copes xates, verdes y botarudes, ni aquella nomenclatura de vins, desavinenta de pronunciar, que casi be's necessita intèrprete per sapiguer lo que's va a beure, ab lo temor qu'a algú li pot acudir de si serà càstich ò recreyo'l que's ficarà a ulls cluchs al còs ab aquelles denominacions geogràfiques, que talment sembla qu'a Fransa no tinguin rès més a fer que batejar los vins.