Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/255

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y fins a les nou del vespre no n'han pogut sortir; encara no'm bellugava en lo catre, ja sentía les corredisses per tornarse a ficar a la cuyna. He conseguit més jo que totes les herbes sanitoses y'ls perfums: no n'hi havía cap que tingués dolor per fugir; y'ls demés díes totes gemegan fins bo y dormint. ¡Tractarme de borratxo! son dones de la mala llevor per mortificar als pacients. Tot lo día son a a la iglesia a cansar als Sants ab tantes ximpleses com los hi demanan; valga que no'n fan cabal ni se les escoltan... Ja tremolo l'hora en que sabràn que tinch una caritat tan bona;'m treuràn de casa a llatinades y a copia de muntarme'l lloguer. A vegades, quan me'n vaig y'm miro les botarudes pels fogons, (sí: cada una's fa'l dinar per separat; no'n volen de ranxo ni de calderada, son senyores,) me venen unes tentacions de destapar les olles y tirarhi un terrosset de pega grega, que potser ab lo daltabaix que'ls hi ocasionaría me dexarían en sossego per cuydarse la novetat. A l'hora d'encendre'l foch sempre hi hà quimeres y disputes; totes se maltractan y totes se