que les criades del any 48 lo ballavan a terme de vals en les sales de les Sitges y de Santa Caterina. Aquelles cobles murriesques que cantava la gent bahuna per la Font d'en Conna ò del Gat, no les volía tocar; tenía massa pudor artístich per fer cantar aquelles canallades al seu pobre violí. Tocava ab una tristesa, y al mateix temps era tan poch destre, que la gent no'l volía escoltar; may lograva fer rotllo, y molts cops tornava'l violí a la bossa sens haver cridat l'atenció a ningú.
A veure'l Sidro hi anava desde molts anys; tocava, quan no més eran ells dos, unes quantes pesses; lo Sidro li donava quatre quartos, feyan un cigarret, y passavan l'estona parlant del bon temps de la joventut, y'ls dos vellets reyan a desdir, recordant les plagasitats de aquella època, y a vegades, acostantse a cau d'orella, parlavan ab recato y gran misteri, d'unes minyones estimades, y's tornavan rojos de vergonya, confiantse'ls pessiguets donats, les empentes rebudes, los cops de colze... ¡què sé jo!, dos poemes d'amor que reverdían y's comfronta-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/251
Aquesta pàgina ha estat revisada.
