Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/249

Aquesta pàgina ha estat revisada.

passantla ab molta vivesa per una pedra esmoladora manegada en un canó de canya.

* * *


 Los dimecres, un altre concurrent s'ajuntava a l'habitual tertulia. Era un pobr'home ab los peus esguerrats, un ull perdut y l'altre mitx malmès. Vestía de caritats, y no sempre'l seu trajo anava corrent ab lo rigor de les estacions. Al estiu, com aquell, per que's comformava ab l'idea de que lo que tapa la calor guarda'l fret; però al Janer, feya angunia vèureli sota'l jayque la matexa roba que duya per Sant Joan.
 Se guanyava la vida ab l'ausili de un violí, qu'ell l'anomenava lo seu ploramiques, y cada cop que'l treya de la bossa,'l resseguía ab tendre afició, acostàntsel a la cara, a frech d'ull, y tombant lo cap, per l'estil dels coloms quan guaytan.
 De bon matí exía de casa, no tant per que les seves obligacions s'enderrerissen, sinó per sustraures a les eternes disputes de les velles rellogades, qua tot temps, abans d'exir