Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/240

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y ab cara que fassi feresa. Sí; aqueix amich meu té aquestes idees que jo les respecto per que lliguem més y les compartim trobantshi bons: ell molt serio, jo no tant; se diverteix y riu ab lo que jo dich, y jo, quan me ve la tanda, me'n rich de les seves serietats, y tots dos quedem contents.

* * *


 Dins lo vagó, que m'hi vaig ficar d'esma, acompanyat sempre pel bon Xavier, lo qui no'm responía a les meves qüestions, tant era l'afany que tenía de que no quedés en terra cap dels nostres, mirava per tot arreu y avansava'l cap per dessobre la multitut qu'omplía'l pujador per veure si algun company quedava enrera; dins del vagó hi vaig trobar la flor y nata del Catalanisme. ¡Quíns companys! Jo no he d'alabarlos; no'n sabría per lo qu'ells se merexen; dels seus mèrits ells ne responen ab ses obres; en quant a les altres qualitats, poden anar per tot lo món, que per tot hi trobaràn amichs que'ls estimin de debò.