Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/238

Aquesta pàgina ha estat revisada.

que formavan les gotes de vinagrillo al caure dins l'aygua, reflexionant ab indecisió si sumergiría'l rostre en aquella rosada artificiosa, ò si me'n tornava al llit a recobrar lo be perdut.
 Lo llevant que bufava ab violencia'm dugué'l ressò de les campanes de Santa María... dos grans poetes hi celebravan missa! Me desaparegué lo dubte; me vaig rendir ab tota gloria... y cinch minuts després, ab les creus que tot cristià s'ennobleix lo front, la boca y'l pit abans de sortir de casa, exía al carrer ab l'ànimo esparpillat, l'alegría als ulls, los llavis riallers, y'l resto del còs ab tot luxo sota'l dosser del meu paraygua, pera anar dret a Santa María, a missa matinal, y després a Fransa; ¡a Fransa! cavallers, que no hi havía estat may.
 Al entrar a l'Estació distingexo, entre aquell maremagnum de viatgers, uns brassos alsats que'm renyavan ab mals signos, y vaig sentir una veu robusta que'm deya enfurismada:
 — Cúyta, córre, que t'escaparà'l tren. —
 Oh, y tothom estava parat; tot lo