miscantme ab exa soneta tan dolsa en que l'esperit sembla que s'elevi a espays més placenters y reposats, conduhint per un fil molt lleu al còs que'l segueix ab llanguidesa, gosava ab delectament d'un estat molt pròxim al de la gràcia ò de benaventuransa, sospès com si diguessim a mitx ayre, entre les delicies més afinades de la terra y les que's deuen fruir en les voreres del cel.
Cert que desde la nit abans a les dèu ja era al llit y que d'un sòn havía fet la tasca que'm pertocava; però jo no me'n dono per satisfet d'aqueix dormir sonso, comú, en que l'esperit sembla que s'anuli enterament, que de tant en tant, per etzar se distreu de la monotonía d'estar ab los ulls cluchs y'l còs immoble y estirat, ab un somni sense cap ni centener en que més de quatre vegades, com si no fos prou vergonyós veure en ridícol a les més respectades conexenses públiques, nos hi veyem nosaltres matexos... Un cop — ara que ve a tom lo dirho— vaig somiar que certa persona de molta posició y mando m'emmanllevava al mitx de la Rambla una canya pera fer la fi-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/236
Aquesta pàgina ha estat revisada.
