golaren desde dalt dels prestatges fins atravessar los mostradors, y aquelles cascates artificials de llana, d'estàm , de terciopelo y de colors que no perden, s'estengueren despenyantse com un Sant Miquel del Fay, a la vista de les barcelonines y de les pageses del plà que tant les hi agrada anar boniques y se'n entravan per les botigues per ferse acanar lo que'ls corresponía per fersen vestits y altres prendes de utilitat y ornato... La moneda va córrer, les tranzaccions s'animaren y'l lliure-cambi; reyan los botiguers, los quinquillayres també estavan alegres, que semblavan que portessin dècimes de Nadal a la cara. Los sastres prenían mides voltant als indivíduus, baxantse y alsantse com si juguessen a fet; los sombrerers venían tants barrets com parells de botines los sabaters, encara que sembli fòra de proporció'l compté. Va esser allò un contentament general, una aleluya primerenca ò anticipada; los duros sencers y les anyorades dobletes trincavan pels taulells y eran desades al calaix per embotornarse y créxer idealisantse en revinguts cartutxos de
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/224
Aquesta pàgina ha estat revisada.
