vaig veure a la finestra lo present dels Reys.
. . . . . . . . . . . . . . .
¡Benehida finestra clapada d'eures, encara't torno a veure, de vegades, coberta de joguines, de confitures, y de flors esfullades!
Aquell día, per axò, a casa's va fer dinar. Desde aquell día'l pare va enginyarse per que no'l quintessin més al obrador; y desd'aquell punt que fa dos papers: d'amo y de mosso: y vèt aquí, diu ell, per que ningú'l pot despatxar may més.
Y veyèu per quín estil a casa tenim certes ideyes. Lo pare, desde aquella nit dels Reys va mudar d'opinions. ¡Si era dels més encesos! Jo seguexo la seva màxima. Lo día que la república nos los tregués del calendari — anem a fer una suposansa — estaríam tristos, no viuríam a pleret. Per axò diem: ¡víscan los Reys!... Però, casi be trobem que n'hi hà massa, fòra'ls de la religió! per que, al dia d'avuy, més pujan y fan major número'ls que governan y triumfan per acomo-
