par; a sobre del cel ja no s'hi veya aquella claror. Una sola estrella molt brillanta enllumenava'l carrer de casa. Los Reys eran allí baix; los criats seus los hi posavan tres escales d'or y s'enfilavan pels balcons omplintlos de joguines.
Desde'ls altres carrers se sentían los corns dels noys que'ls cridavan. Jo, abocat a la finestra, 'ls guaytava: anavan pujant y baxant los criats donàntloshi joguines; jo m'abocava tant com podía. Varen venir al balcó de baix, del primer pis, l'ompliren de regalos...
Treuen les escales, y pujaren a la casa del davant. Jo'ls crido, los cridava fort, y'ls Reys no'm sentían.
— ¡Aquí, aquí! — deya jo plorant; no'm varen veure. Tampoch hi hagueran arribat: ¡portavan unes escales curtes!...
Lo sol me batía sobre'ls ulls; al peu del meu llit, lo pare y la mare que'm cridavan. Al despertarme y obrir los ulls, abans que la lluentor del sol me'ls fes tornar a cloure,
