Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/206

Aquesta pàgina ha estat revisada.

garlos no sé si estroncan les llàgrimes ò si les fan acudir.
 Es un ditxo ben comú, y que'ls esperimentats se'n valen quan los hi acomoda, qu'en amors lo primer es lo ferm; però com en qüestions de teoríes un hom n'escolta varies y adopta la que li plau, y per prudencia ò per altra causa no fà lo missioner y se la calla, vull dirte, retrayent aquexa parietat, que jo m'hi avinch ara de debò, que'l meu ànimo al entrar a Poblet tornà a sentir les dolses impressions que fa dèu anys va rebre y, com si tornessin los primers amors, se gaudí altra volta ab les oblidades aficions, contemplant los ulls ab igual entristiment aquelles ruines que'l sol les fibla ab sa claror després de tants sigles que rondava les altives parets sens poguer entrarhi per saludar la imatge de Deu ¡qu'ara no hi es! sinó escorrentse per la estretor de les ogives qu'avuy les matisa com si volgués coronar eternament tanta soletat y profanació tanta.
 Arribada la nit ab ses foscuries y ses remors, que parexían gemechs de la quietut, nos vegerem sobtats alguns companys, pels qui no ha pas-