cualito, a Gargallo, a Cantos, al senyor Cacho, al senyor Metge y ai
senyor Notari y a tots los demés, — qu'aquesta confidencia ab lo coxí vindría a semblar epístola de quinto si no hi posés terme; — y recórdelshi, fàssim aquesta gracia, que a tots y a cada hú'ls porto cordial afecte, ab lo major que'a vostè li correspon per més antigua amistat.
Y tu, Joan, adeu, fins a un altre día, que procuraré relatarte lo que ara per cansanci dexo de dirte.
Retrassada ve aquesta carta, per mi sobre tot, que confiava ferla arribar fa vuyt díes al teu poder; mes no ha pogut ser, nó per mor del correu, qu'altres ne retrassa, sinó per mi que no te l'escrivía, y casi casi vull dir que mirava La Renaxensa del diumenge y dijous esperant trobar qu'algú l'hagués escrita fentme quedar be ab los lectors y ab tu. Com que'ls amichs obligadors tenen feyna, jo, encara que tart,
