Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/20

Aquesta pàgina ha estat revisada.

cara en los giravols del vals y en les intimitats de l'americana. La bona dóna tornava a reposar lo cap en lo coxí somrient de felicitat, y's condormía veyent potser en somnis al seu fill galantejat per les donzelles, y li fugía aquell dubte, aquella sospita que devegades l'entristía de si'l seu fill, per lo menut, no trobés desprecis en la vida ò malvats que fessin mofa de son defecte.
 — ¡Pobra dóna! — murmurava en Mil hòmens tot plegant la roba y endressantla damunt d'una cadira: — ja està contenta, ja es ditxosa! Sempre haig de fer la comèdia: fòra de casa, estremantho tot per que'm respectin: jo crech que per que so menut, la gent me pegaría; com si jo'n tingués la culpa; com si'ls bons mossos y'ls sabis ho fossen per que a ells los hi dongués la voluntat; com si no'ls hi haguessen sobrevingut les seves bones prendes del mateix modo qu'a mi l'esguerro de la mida...
 A casa, per contentar a aquesta pobra velleta, ¡si n'haig d'inventar dementides, si'n tinch de fer de farses, per qu'ella's pensi que so felís, que passo la vida com lo corrent de les