Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/198

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Companyía que'ls torra y'n fa exir cafè sense rom...
 Posats en situació poètica, cadascú s'enfilava als idealismes de son sentiment. Veyam sorrals clapats ab motes de jonchs, y'l que volía'n feya pigues d'un rostre hermós, y'l que no tenía aquestes aficions de perruquer hi cercava altre símil, y si no li cercava tots nos quedavam prou contents. Al lluny s'estenía'l mar y nosaltres escoltavam com acompanyantse ab son cant etern desfilava serrells de aygua de càndida blanquesa per borejar son manto bell y no aprofitava tal adorno per que la sorra's dalía xuclant ab lo mateix fatich que la mar posava en destriarlos...
 Perdóna, amich Joan, si tracto de posar punt a aquesta carta, es dir, perdóna per la molestia. Que arribarem a Tarragona tinch de dirte en suma; en Matheu nos esperava a l'Estació: Deu li pach les mostres d'alegría ab que'ns rebé; jo m'enorgullexo de l'afectuosa abrassada que'm va donar: també sab ell que li porto gran afecte. En contrapunts de voluntat me sab greu quedarme enrera... Y vull dirte, en conclusió, que torno