Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/197

criptors y artistes seguían fent caxaló com tristos mortals, entusiasmantse no obstant ab les belleses que descobría'l paysatge. Allí's veyan destacantse vigoroses de la blavor del cel, dues palmeres gronxant ses fulles pomposes, com si enviessen adeus al sol que baxava proper de l'aygua. L'artista hi componía un quadro plè de galanures de llum y encisaments de color; lo poeta hi fantasiejava una balada: ell fugía de la terra conquistada, besant commogut per derrera volta les trenes de sa aymía (me pareix que per esser moro's portava d'un terme ben polit que no hi hà rès a bescantar); ella, després, fallía de tristesa esperant ansiosa que vinguessin, ab l'oreig de cap al tart, los besos que li enviava l'estimat, servintse de les palmeres de sa patria que, segons se té descobert, se relacionan ab les d'aquí y gastan unes amoretes que'n queda penyora en la melositat de sos fruyts.
 Lo teu servidor, deu anys enllà hi haguera compost una Oriental. Mohamet Alikates, lo moro estalviador, menjanthi dàtils dolsos y guardant los pinyolets per vèndrels a una gran