la remor d'aquell estrany batanejar s'enduya la sustancia de les impressions que volían comunicarse.
Veyam un regueró oprimit entre dos lloms de terra, endursen lo raig de sol que s'enquibía demunt la seva amplaria, dexant enrera la trista ombreta de les flors y'ls perfils de l'herba que's bellugavan ab desfici, per córrer a amagar, quí sab ahont, aquella llum y suavíssim escalf, escarmentats potser de les passades gelades, y un no podía dir rès, ni per celebrar tanta previsió, ni per compadèxer a les floretes y als brins d'herba que's quedavan llensant aromes y donant joya al ingrat que volía robàrleshi tant be de Deu.
Passavan depressa'ls marges, escabellats de canyes, que'l vent les feya moure y blincar ab diverses escayentes cortesíes, y tampoch quedava ocasió de correspondre a tantes fineses, ni d'admirar la graciosa bellugadissa d'aquelles vestals de l'aygua que's moren de neguit si'l rogench y assedegat Febo'ls hi juga alguna mala passada a través del migrat ombril ab que volen amagarla, tal com l'infant que's cubreix la cara
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/192
Aquesta pàgina ha estat revisada.
