Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/191

Aquesta pàgina ha estat revisada.

obligació, per supost, de campàrsela honestament,) per que celebressin d'una manera ostentosa'l mèrit que jo cobrava, aplegantme ab senyors de tanta upa.
 Xiulà'l vapor, traquetejaren los vagons, com si's disloqués la currúa, fent fer sobtada cortesía als qu'estavan drets, y desseguida tot anà en dansa: arbres y cases y pals de telègrafo, s'escapavan de la vista, que si un no tingués experiencia, podría creure que mirava parat com l'esfera terrena s'anava descapdellant: una faxa molt hermosa y ben llarga, ab fondo de cel y relleus de plantes, aucells y caserius, per l'estil d'exos mocadors de la Xina, que son una vera topografía de brodadura cosmogràfica.
 Per desditxa, les rodes dels cotxes y'l panteig de la màquina produhían un endiablat soroll, qu'era impossible tota conversa; de modo que no més se veyan boques exageradament obertes, com si volguessin empassarse les orelles que s'hi acostavan per sentirles, y al cap d'avall, quedavan les unes escoltant en và, y les altres cridant sense profit, per que