Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/190

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tariosa y encapritxada ab los costipats,) que no era càs d'anar cobert, sinó humiliós y rendit, en la companyia de don Marian Aguiló, Mossen Jacinto Verdaguer y la del jove catedràtich de grech de nostra Universitat, don Joseph Balari. Un rezel tenía: de que ressortís massa seriosa l'anada, ab persones de tanta distinció; mes la seva bondat extrema vingué desseguida a desvanèxel, escusantme compliments ceremoniosos, y a fer fàciles y de bon usar les franqueses de companys de viatge que'l respecte als seus mèrits me les vedava rigorosament.
 Altres capitalistes de l'inteligencia vàreig trobar allí; y al pensar que la gent veya colzejarme y fer rotllo entr'ells, me donava tal ufanía y bon veure, que la satisfacció se'm marcava en lo mitx-riure dels llavis, en l'alegransa dels ulls, y un poquet en la rojor de la cara que, en tals moments, haguera volgut tenir facultats per fer felissos a tots los que's trobavan a la sala, estenéntloshi un diploma ò resguart per mitx del que quedessin lliures de tot disgust y quebrant per tota la vida, (ab la