plava com un altre li lluhía'ls dotze duros, encara que per ell ne valía més de cent l'estalviarse'l ridícul y no fer riure ab sa figura mesquina qu'ab son motiu encara's reduhía més.
A les quatre de la matinada tornava a casa; sa mare, assentada en lo
llit, se'l mirava ab ingènua alegría, y li semblava que no estava prou desperta per contemplarlo tan ben vestit, tan galantment mudat.
— Noy, — li deya, — esplícamho tot, ¿còm ha anat lo dinar? has ballat forsa? eran maques les teves balladores, fill? has triat les que feyan més goig? t'has divertit? — Y'l pobre Mil hòmens, ab sa imaginació capritxosa, li contava, com si haguessen passat, les bromes en lo dinar; li descrivía'l sarau, les balladores que havía tret, los vestits que portavan, y les converses tingudes y'ls galanteigs, les amoretes tirades, les mirades recullides, les estretes de mà, lo fregadís, l'olor y les pessigolles dels tirabuxons que li havían tocat la
