y per les aceras hi estava axís, apilotada com les fulles d'una escarxofa. Y sentía com deyan: «guàytin l'abanderado quína planta y quín respecte que fa: dèu ser un cotxero rich. ¡Que'n portan de valor ell y'l cavall!» ¡Je! ¿si'n portava? Cinquanta duros l'agulla; quatre dobles de quatre la soguilla; ¿y la persona, viva Deu, quàntes no'n valía sense la desgracia, ab totes dues mans?
¡Vès si n'ha estat de trist aquest somni! ¡Tornarse a veure dret y igual! Després t'he vist a tu, Tecleta, en aquell temps, quan festejavam; quan tenías la cara rodona ab una pintureta de color de rosa a cada galta. ¿Te'n recordas? que jo may te gastava'l nom y't deya moteta de clavells ò matonet de monja guarnit ab fonolls y violes!... Què, ximple, ximple! ¿què vol dir? No't dongues les satisfaccions tu matexa: vès si'ls vehins te les portaràn a casa.
¡Quínes coses m'han passat per l'enteniment, María Santíssima! lo menos ha desfilat un rengle de vinticinch anys. ¡Lo noy! també l'he vist; ab aquella disfressa de contrabandista que li va fer lo sastre Ma-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/185
Aquesta pàgina ha estat revisada.
