neyos que ta quan va a peu, que sembla que porti enagus; però, noya, jaleyava'l cavallet ab una gracia y un sinembargo, que parexía que ballés una americana molt desmayada. Ah, que no t'ho deya: la comitiva anava capsada de cap y cua per la banda d' Artillería y'ls Enginyers, y'ls minyons al mitx.
Allí hagueras vist aquelles cares ferrenyes que comprometen als municipals; ab aquelles boques cerradas, ab lo seu clotet a cada costat, que no s'obren sinó quan han de dir un ditxo pinturero ò si convé una mala expressió per ferse respectar dels animals y de les persones.
Passa, després, lo banderado, en Bàlsam, mudat; ab lo seu parell de guants de cabritilla, l'americana de cassimir, lo gran tornaveu de copa alta, un mocador que parexía un rexat d'escuma glassada de batista, afeytat de cara, ab aquell patillàm negre qu'atura la formació al mateix cau de llavi... Passa, y'm veu.
«Manquet, — crida, — ¿y donchs, qu'hem de fer?»
«Bien salao, — li contesto; — ets lo qui fas més patxoca de la comiti-
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/182
Aquesta pàgina ha estat revisada.
