Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/180

Aquesta pàgina ha estat revisada.

manera s'han presentat los del art a benehir.
 Sèu, y no vagis y vinguis més de la cuyna, que m'amohinas y'l dinar no'm farà profit. Avuy no es com los altres díes. ¡Quín fum que arrenca la sopera! axò son macarrons de Nadal!... Axís qu'hauré menjat lo primer plat, vull anar a veure un organista que'm probi quantes veus tinch. Estich que si'm posés a cantar guanyaría a l'orga del Pí. Axò sembla un plat de conductos mengívols! prou n'hi hà més qu'a l'orga que deyam de la Seu. Si'ls arrengleressin, podrían portar l'aygua de Dos-Rius fins a la Montanya Pelada.

* * *


 — Féste compte que lo que t'esplico ho estàs veyent. Ménja més tortell, te torno a dir; apa, una miqueta del ranci.
 ¡Què té d'enverinar les sanchs! axò son màximes: no hi hà cap metge qu'ho digui; al contrari: molta gent s'hi cura. Les medecines de recepta son pels que patexen de fantasía; per