Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/179

Aquesta pàgina ha estat revisada.

lleta mofera. Lo Manquet te donarà llissons de montar sempre que vulguis, y l'any vinent podràs lluhirte si abans no tens cap desgracia, ò que'l cavall no't descarregui de costelles al empedrat, y t'ensenyarà de posar les cames, que no semblin, com ara, que vagis agenollat fent oració, per que no't desmuntis. Ab uns pactes: que no vull cap diner.
 Vína aquí, escólta: y si'm prens la perfecta y vols instruhirte, llòga un burro de terrayra — ara pel principi — y vína a la quadra de set a vuyt, que't donaré unes quantes llissons... ab lo làtigo, per que'm sembla que rebràs més tu que no pas lo burro, que tens cara de tonto, y crech que entendràs més los cops que no les advertencies. Y alante, minyó, que van a benehir y no vull més conversa.

* * *


 — Tecla, 'l tortell a taula. Farèm la part al Generoso per que suqui les garrofes ab confitura; al mateix temps pòrta'ls macarrons, que tot dinant t'esplicaré'l còm y de quína