Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/17

Aquesta pàgina ha estat revisada.

havem tret l'abanderado d'una ampolla d'esperit de vi.
 — Lo que tens tu es molt esperit de gaseosa a la llengua; ¡si tot tu ets una vera bombolla! ¡lo bon mosso! dexèulo criticar a les demés persones, qu'ell no té cap taray, Deu m'ajudi, només te manca no parlar, que de tot lo altre estàs al corrent per anar ab ferradures. ¡Fatxendero! ¿A quí donarías lo vot, si no té valor ni apreci en cap banda? no veus qu'ets de reyata y qu'has de creure ab un xiulet y anar allí ahont los altres te demanan, tonto? que no ho veus que no hi ets tot y que t'hi dexem ser per que fassis de bobo? Quan vulguis dir alguna cosa, demàna permís a la concurrencia: y expréssaho que vols dir algun disbarat. ¿Que no t'ho conexes qu'ets tocat de l'ala y que no tens presencia per rès, qu'ets fluix de nirvis, que sembla que t'hajan criat ab moniatos y munyeques de pà y sucre?
 — Be, home, jo no ho deya per agraviarte.
 — Y qu'has d'agraviar! no veus que no tens sustancia? Si un home m'hagués parlat d'aquexa comformi-