Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/168

Aquesta pàgina ha estat revisada.

pobra y lletja, vestida de dol, ab lo mocador gran posat al cap, un fanal a les mans y'l cabasset de les castanyes cobert ab draps fumosos, anava pels carrers més escèntrichs de la ciutat cridant calentes y grosses, fent tristesa a les criatures, ella, qu'havía sigut encís deia fadrinalla; emblema fatídich del hivern, axís com en los díes de sa joventut havía estat anunci de primavera, cridant per aquexos metexos carrers, ab sa germana, la Magdalena guapa: ¡quí compra maduxes!
 ¡Quíns brassos los seus! frescos, tornejats, ab la mànega curta, rebrotavan sobre'l negre de la calombiana com per cloure a tots los ulls l'altra meytat d'escultura hermosa.
 Quan la sentían, en aquest carrer de Basea semblava qu'hi hagués jubileu. Grunyían les lleves dels balcons, y tot un'altra primavera de fadrines exían a guaytarla y a concertarli maduxes. Les velles s'hi embadalían quan la veyan tan maca, tan falaguera y no li cicalerejavan ni'l preu ni les pesades, sentintli aquells ditxos tan aguts y amatents.
 Los forners sortían, embolicats ab