gosavan riure per que no'ls hi caygués los polvos d'arròs de la cara. ¡Quínes disfresses, ab aquells vestits tan justos! cada cop que me les guaytava les trobava més primes. Gracies a Deu que son a casa seva y se deuen haver tret aquells vestits y ja poden respirar ab desahogo. Semblavan los motllos de l'angunia.
— Nó, crègas, Deri, qu'aquest any es lo derrer qu'a casa nostra's celebra la meva diada. No vull jo que per les teves ximpleríes la gent me notin y'm retallin. ¿Ahont s'es vist fer ballar lo procurador ab aquella bleda de ta neboda? ¿ahont s'es vist fer brindis, alsarse de la taula y copejar ab les copes com si fossim al teatro, y fer llegir versos a aquell pobre jove que semblava un canyiula y tan espantat que feya pena de miràrsel? Massa cumplimentós y servicial qu'ha estat. Y tu, alsa, dàli, qu'hi torni, que llegexi la Papallona y la Migradeta y'l Prisionero triste y solo. Deri, lo qu'es avuy m'has fet sofrir lo que Deu sab; ¡quíns cilicis! be ho veyas que jo m'estava fonent! Ja n'he quedat ben complerta y ben escarmentada. Ditxós Sant Joseph y
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/159
Aquesta pàgina ha estat revisada.
