— Vàja, Pepa, fícat al llit, ¿què hi fas tanta estona en lo pentinador? ¡Quína festassa hi ha hagut a casa nostra, quín tragí de visites, y quína taulada de convidats! no se n'ha fet poca de bulla, ja't dich qu'ha estat una divertissió. Noya, estich mort, y gracies a Deu no hi ha hagut ningú agraviat. ¿Però, què fas, Pepa? d'aquí estant se't veu l'ombra a la paret com si ballesses lo fandango; ¿què significa aquest meneyo de brassos? Ah, ja hi caych: sembla que aquestes fulanes tan mateix van fer l'entrada per Santa Eularia. ¡Quína baylarina més presumida que foras! tots los passos te'ls veig marcats a la paret: ara sembla que matis l'aranya. ¡Uy! ¡viva tu naturaleza, cuerpo bueno! —
La porta del pentinador se tanca ab una revolada, y l'alcoba ahont descansa'l senyor Desideri queda a les fosques, y ell, sens gosar respirar, s'acotxa be y's disposa a dormir.
Al cap d'una estona, un fort va-y-vé
