portat un ramillete de pà de pessich voltat de crema, ab uns bossinets de melindros y grills de taronja, que talment sembla'l safreig del Parque, (però en petit, ¿m'entenen?) ¡Cà!... y que's pensan que'ns lo podrèm acabar!... Què vol que'ls hi diga? la Pepa no està prou de filis...
Sí, qu'es aquí, noya; ¿de part de quí vens?... Però ¿ahont vol que'ns ho fiquem axò'l senyor Francisco?...
Sí, senyores, es lo procurador de la finca que tenim al carrer del Cid...
Be, noy, be; dígali al senyor Francisco que la mestressa... Sí, sí, èntrin vostès... Donques, dígas al teu amo qu'aquestes coses no les tenía de fer; y que moltes gracies, y recados de tots...Dónam,jo mateix l'entraré per que la senyora'l vegi; ja li pots dir al senyor que jo mateix me n'he fet càrrech... ¡Ep, ep,ep! noya, cúyta, agàfa el Sant Joseph, que s'ha decantat y fa masses tantines aquí dalt; trèulo, ja li tornarèm; ara sí que cridaría ab rahó la meva senyora... M'haguera sapigut molt greu que s'hagués trencat. A dins del escaparate'n guardo tres ò quatre de Sants Josephs, que son dels ramillets dels altres anys...
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/151
Aquesta pàgina ha estat revisada.
