Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/139

Aquesta pàgina ha estat revisada.

resolen los complicats problemes de la elegancia, de la bona hechura y del maridatge armònich dels colors.

* * *


 Arreplegant la primera idea y mentres algú averigua'ls meus defectes, que may faltan amichs servicials que'ls saben y'ls publican quan los hi ve be, (es dir, jo crech que may hauría de venir be de fer aqueix flach servey,) jo m'adelanto un bon espay y divulgaré'ls seus y'ls dels altres, però no tots ni'ls més graves, que fora tasca massa llarga, y la murmuració, per frívola que sía, es comprometedora, sobre tot, parlant de defectes, que un se té de recelar molt y estar a la que salta, per que si un hom coneix los dels altres, los altres conexen los que un té, lo mateix que si ells nos los haguessen encomanat.

* * *


 Quan veig aquests estivenchs que en una situació com la qu'atravessa