Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/130

Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Que'n son de felissos ab la seva carne asà!... Per mi's pensan que l'amo y jo'ns partim los lloguers de la finca.
Cómpre usted buenas tajadas: regálese, que es un buen preservativo pá el còlera. —
Jo estava per respondre: — ¿Volen dinar ab mi algun día? Veuràn quins palpissos de prudencia de bacallà surten a taula. —

* * *


Fa cinch setmanes que semblo un ximple; per davant del parlador no hi passa ningú.
Crech que'ls anyoro als estadants...
Vaja, una persona té de tenir freqüentació ab algú altre; encara que sigui ab gent pudiente. Primer es la companyía; ¿què hi fa la classe? Lo cas es no estar sol, per que venen ideyes tristes; ¡jo m'hi distreya ab los meus estadants!
Cadascú's quedava en lo seu rengle: ells ab les pessetes y'l senyoríu, y jo ab la meva comformitat y aque-