De beure sí que no m'han regalat rès; com que's diu que les humitats cridan la malaltía, debían dir: no lo assessinem a n'aqueix pobre que's té de quedar. Val més que'l champagne y'l vi ranci nos lo bevem nosaltres allí dalt que no hi hà malura.
Donya Candelaria, al anarsen, me va dir:
— Míre Juan, si le dá algo cúydese y ténga prudencia ¿sabe? Y mucha serenidad.
— ¡Ay, senyoreta, si'n tinch de serenitat! Viure ab set duros cada mes, prou ne vol de valor. — Ells no ho saben y jo no'm quexo;'s pensarían que'ls demano caritat.
Y'ls uns derrerà'ls altres, m'encomanavan lo mateix. Deuen creure que faig de porter per divertirme.
— Cóma usted buenos alimentos, senyor Juan, muchas tajadas de carne asá. —
Justa: tot m'ho gastaré per menjar. Com si un porter pogués anar vestit a la moda d'Adan y Eva.
