Aquesta pàgina ha estat revisada.
L'endemà, al despertar, me vaig quedar molt surpris de vèurem ab lo redingot y'l barret mitx arronsat damunt les orelles.
Lo pobre Alfonse dormía agitat, de colzes a la taula.
— Cal anar al vostre despaig del camí de ferro, mon cher Alfonse.
— ¿Quín día som, ja es passat Nadal?
— Et lo Sant Esteve també.
— ¿Què farèu vos, Achille?
— Jo, ab mos dexebles: «Calipso ne pouvait se consoler du depart... de la Noël.
— Donchs, jo m'entorno a la oficina a veure, immòvil, com marxa la humanitat. Adeu, Mr. Achille.
— Adieu, mon ptit Alfonse.
— ¿Monsieur Achille, que ja sabrà'l francès l'any vinent don Joan? — me cridà desde'l cap de vall de la escala.
