— Anèusen, vos, — li vaig dir al camarer, — nosaltres nos servirèm.
— ¿E quan voleu que retorni per recullir los plats?
— Va-t'-en, — li vaig contestar ayrat. — Som nosaltres qu'ho paguem tot: pas un podrà tenir l'honor de menjar en aquesta faience després de nosaltres. Serà un museu qu'enriquirà la meva vaxella de terra morena en los prestatges del saló a dejeuner. —
Y després de la sopa en la que, descompostes, potser nos varem empassar les obres del gran Corneille ò del afligit Lamartine, l'Alfonse pegà estiragarsada a les estovalles, y plats copes y la sopera de literatura ab caldo, tot va anar per terra ab un fracàs, realisantse'l meu vaticini de que nessuno menjaría en los plats del nostre banquet de Nadal.
Los vehins del tercer pis acudiren desseguida per sapiguer si m'havía arribat algun accident. Lo ptit Alfonse'ls hi esplicà com celebravam un dinar de la civilisation romana dins lo dix-neuvieme siècle, y's retiraren més sabis y tranquilisats dret al tercer pis.
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/119
Aquesta pàgina ha estat revisada.
