fonda; lo cap altívol guaytant al sostre, a una banda aquell allargo moradench; fet una miseria y una irrisió, sense altres plomes qu'un ramell al cap d'avall d'ahont se li estingía la individualité: les ales plegades sota l'axella y les potes caygudes sense poder afermaries en lloch.
— Demà passat al pich de les dues tindrà'l gall a taula, més tou qu'una esponja; — me va dir lo fondista.
Me'n vaig anar satisfet. ¡Com es bonich pensar qu'un celebrarà'l Nadal a casa, en la seva taula! fa molts anys qu'anyoro la bella Fransa: aquest any no l'anyoraré; ab lo gall a taula, me semblarà tenir patria y familia, y no vindrà cap camarer a donarme la nota de lo que costa'l manteniment del meu còs.
Jo estava ben satisfet d'haver devingut al món; anava pels carrers ab les gales de la felicitat que m'exían dels ulls en una mirada dolsa y benèvola pera tothom, en un mitx-riure protector y condescendent pera la humanitat. Celui qui'm tornava
