Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/114

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ¡Aquella bestiola va tenir un sentiment de ma miseria! aquell exilé va tenir pietat d'aqueix altre exilé sense plomes! Lo llenguatge universal — jo que so professor d'idiomes ho puch dir — es lo del dolor, de la miseria y de la mesaventura.
 Me vaig tirar al seu coll abrassant-lo enternit, y ell, ab lo bech en lo pabelló de l'orella, me'l raspava com si volgués encendre un misto, fentme les caricies qu'estavan a la portée de la seva inteligencia. Passada aquella escena de concordia filantròpica, sens acabar de fer la toilette, devallo'ls grahons de la escala y en sent a la tenda li compro sis quartos de blat de moro y dos de nous. Com ja debía tenir recel de que no viuría gayre y que no podría veure la Fransa y la Espanya felisses, devorà d'una enfilada de bech los productes del Marroch y's dexà atapahir les nous al coll, que se les empassà tan simplement com si fossen anissos per beure aygua.

* * *


 ¡Pobre dindon! a la tarda ja estava de còs present en una perxa de la