determinadament la porta, resolt a empècher l'entrada a la meva casa no importa a quí fos, al agent del gouvernement, a la police ò qualsevullga malhonête que volgués abusar de la solitut per robar los pochs mobles qu'acreditan ma miseria, ò'ls pilots de llibres, testimonis del meu saber, y assientos a la matexa vegada, que a casa la ciencia supleix a les cadires.
Un cop oberta la porta, y jo posat ab los brassos estesos y les cames obertes com un compàs, ab l'arrogancia d'un hèroe que defensa et l'honor et la seva independencia, quedo abatut y descoratjat davant d'un gros gall dindi que'm presenta a l'alsada de la vista, ab posa charmante y acadèmica,'l criat del meu honorable dexeble d'idioma francès Don Juan Font y Rius. ¡Com son esplèndits y abundosos aquexos apellidos catalans! tots deuen devenir de la noblesa de la première antiguitat!
— Monsieur Achille, de part de Don Juan que logri unes felisses festes, y'm fa portar aqueix petit present, — me va dir lo domestique.
— ¡Home, criatura ignorant et pas
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/112
Aquesta pàgina ha estat revisada.
