mans per que'l dia de la festa, ab los guants, no se'm destríin los dits y no semblin dues estrelles de cabriti- lla. ¿No veyeu que hi hà tants mofetes en aqueix Barcelona, tants diaris que no saben com fer broma, y tan maco tonto, que basta que siguem carreters per criticarnos de cap a peus?
Donchs, rigor, y revista de comissari abans de pujar ningú a dalt de cavall. Ja'm sembla que m'hi trobo fent l'inspecció:
«Ansia, tu, malandando; vés, tórnaten a casa, y que't volquin de cap y de nou; dígas a la dóna que vas massa ample de per tot; que't voleyarían massa'ls pantalons y t'entraría'l llevant per les pantorrilles, bo y montat a cavall; que t'hi fassin un sacsó ó unes contra-solapes part de dins de les calses ò sinó arreplegarías un encostipat de tormells, que els banys de Caldes no hi podrían rès. Vés, que t'endressin; y dels retalls que'n fassin una capeta pel noy gran.»
«¡Tu, poca-roba! tu't presentas massa estret: espolsat los pantalons, qu'encara dus sabó de pedra del que
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
