Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/104

Aquesta pàgina ha estat revisada.

colegi de pensionistes; ¡quan fins los carreters tenen modos!.. ¿Sabs quins ho deuen pagar després?... los pobres animals; per que fòra de la tanca, ja no son corresponsables y, míra, deuen treure la llengua de pena, y garrotada que te crió a la monteya del costellàm.

* * *


 — Sí, Badó, la dòna m'ha convertit, m'ho ha fet entendre: «Seràs un perdut tota la vida: tens la boca damnada.» «Donchs, jo no hi torno a demanar feyna: tinch por de trahirme, me'n aniré altre cop de la pecadora,» li responía. Ja es ben veritat lo ditxo: qui no tem a la dòna no tem a Deu. Jo l'hagués creguda: sempre m'ho predicava: «Baldiri, déixten d'aquest mal us; no sigas tan malehidor, que perts la teva ànima! ¿què apendràn les criatures, los fillets nostres, sentint aqueix renech etern? ¡Baldiri!...»
 Míra, Badò, ¿sabs lo que faig?... es un dirtho a tu. Axís com a un home que li agafa basqueig ó cubriment de cor, se retira y aparta en