— Fúig, home, no hi entens rès, donchs. També ho prens del terme que jo ho prenía; de golpa ho sembla, però no es rès d'axò. ¡Cà, pica més fondo! espérat; déxam dir; t'ho relacionaré ab punts y comes.
— A n'aquestes arribà l'hora d'esmorzar.
Presupuesto, qui mal no fa mal no pensa, y com nosaltres, la classe nostra (com molts estaments), tenim aqueix vici tan pobrissó y tan ordinari, que la boca'ns va més reventa qu'una escopeta carregada alafuxé, que't dispararà una andanada de renechs a cada credo, y malehim a gratscient lo mateix si engalta com si ve balder, y cada paraula la tenim de forrar per davant y per derrera d'alguna injuria cohenta com una pebrada, que no's respecta sant, ni sagrat, ni benehit que siga, sens reflexionar l'afront y'l disfavor que fem a la imatge y'l descrèdit que se li ocasiona ¿estàs? vol dir que, a l'hora d'esmorzar, escampats per l'obra, la
