per que les orelles li feyan molta fatiga per sostenirlo a plom. Jo li vaig dir: «Xatet, tens ventura de les tafaneres, ò sinó'l gasòmetro se te'n anava cara avall; com que tens lo nàs de punta inglesa, no trobaría aturador, y ventura de les nanses del cap que pagan la festa, te defensan la vista y la claretat y't fan de falques, ò sinó ja podrías anar a benehir com aquell que juga a puput, ab l'ensolciada que pegaría aqueix moble ab los sotrachs del cavall.»
— ¿Veyeu? se mofa de tothom y després li sab greu que'l motegin.
— ¡A poch a poch! Jo quan veig un home vestit de capritxo l'haig de advertir que l'han enganyat y que farà riure a la gent. Y després, una brometa meva es més rebedora que no pas la de tot lo públich.
Y, allò que deyam: jo no'n vull de disfresses a la comitiva;'l que no tingui patacons per lluhir la bandera, que's quedi a la quadra a trencar garrofes. Tant si so banderado com nó,'ls que seguexin la meva companyia no vull que ningú hi tingui rès que dir. Mireu, jo fa quinze díes qu'al anarmen al llit m'enveno les
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat revisada.
