I, més content que unes Pasqües d'haver fet un bon negoci, emprengué'l retorn al convent. Com més caminava, més enamorat estava de la cavalcadura.
—Fins me sembla que munto la mateixa mula i que l'animal me coneix—deia an el moço de peu. En veritat he fet un bon negoci.
A l'arribar al monastir, sola i sens guiar-la, com si tota la vida n'hagués sigut hoste, anà pel camí de l'estable aont el moço l'aconduí, la desensellà i va fregar-la.
Mitja hora després, el moço pujava a la cel la del pare bosser i li demanava audiencia.
—Què hi ha, de nou?—li digué.
—Lo que hi ha es que la mula negra... s'ha tornat tordilla.
Era la mateixa! Els gitanos, que tant pocs escrupols gasten i totes se les pensen, després d'haver-la comprada la pintaren de negre per a enganyar el frare.
Les croniques no conten si li passà la fal·lera del cambi, encara que es de creure que així devia succeir.
