de les quals sense afectació sabia fer gala. Just es consignar que en els assaigs en vers que jo li conec no estigué tant afortunat. En Ramon, fent bé'ls versos, no era tant escriptor ni tant poeta com quan s'expressava en prosa.
Era un home modest, d'aquells que fan més adeptes amb l'exemple que amb les prèdiques. Jo mai havia pres part en eh actes del catalanisme militant, quan el vaig conèixer an ell; i si algun cop ne parlàvem, no'm sermonava poc ni molt sobre'l particular. Emperò an ell li dec bona part de mes actuals conviccions; i el que dic jo, podrien dir-ho altres que avui són personalitats significades en les lletres i en la vida politica catalana. I es que en Ramon sabia convèncer amb sa sola conducta, sempre plena de logica, sempre conseqüent amb son caracter bondadós com pocs n'hi hagi. No era un gran home, més era un home equilibrat, un cor excelent, prop del qual el cansat trobava repòs i consol. Mai va renyar-me perquè jo conresés en aquells temps, amb rutinaria predilecció, la llengua castellana: ben al contrari.
