Pàgina:Poblet (1910).djvu/83

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
84
Jaume Ramon Vidales

plet dirigien, redoblaren els capitols de carrecs, les pretencions i les suplicarions que l'un i l'altre's rebatien amb difusos al·legats, que sempre acabaven amb la paraula Altissimus etc, sagramental frase de rúbrica en aquella epoca.

Més, com en aquest món tot té la seva fi, arribà també un dia que la Sala, després de llargs visus i fonamentals attentus, assignà, proveí i promulgà la darrera i definitiva sentencia, sense ulterior grau d'apelació; confirmant, per ella, an el monastir de Poblet, el domini que venia exercint en la baronia d'Algerri, e per ço e altrement que la noble senyora na Eufrasina de X. no tenia dret d'exercir el pretès senyoriu, imposant-li silenci perpetual, sens fer execució a ninguna de les parts de les despeses e bestrets.

I veus-aquí com, en virtut d'aquesta sentencia, els pobles de la baronia d'Algerri, que durant tants anys havien deixat de pagar an el monastir de Poblet censos i lluïsmes, delmes i tanques (confiats en que, si'l monastir hagués perdut el plet, com ells creien, na Eufrasina'ls hau-