dit de l'excés de treball que l'ase duia i lo flac que s'havia tornat, i tement que'l nus escorredor no l'escanyés, tingué'l mal encert de treure-li del coll la beneida corretja. En mala hora'u féu, perquè tantost la tingué fòra's fongué l'ase com per art d'encantament, deixant a l'estança una gran fortor de sofre, mentre que'l moço, tot senyant-se i esporuguit de lo que li acabava de succeir, anà a contar-ho a fra Marginet.
—Què has fet, desgraciat?—li digué.—Sapigues que has donat llibertat an el dimoni, que tant me persegueix.
Desde llavors aquest no provà de temptar més a fra Marginet.
L'abat del reial monastir de Poblet era tal volta'l més ric i poderós senyor eclesiastic de Catalunya: tantes eren les rendes, els alous i els dominis de la comunitat que presidia.
A més de l'abadiat de Poblet, amb els pobles de Vimbodí, Terrés, Senant,
