lunya durant l'Edat mitjana, vista desde dalt de les montanyes que li fan de respatller (del turó ont s'alça l'ermita de Sant Joan, per exemple), amb les muralles guarnides de les trenta-tres torres que la defensen [1], construides durant el regnat den Pere IV, sembla la testa d'una matrona cenyint corona mural, asseguda a la falda d'aquelles montanyes i besada pel riu Francolí.
Vista de prop, fent la ronda del seu circuit, el visitant se transporta facilment an el temps de la passada grandesa d'aquella vila: tant es el caracter que'n conserva; i, parat davant d'alguna d'aquelles torres, espera veure, entre'ls marlets, aparèixer el capell i la llança d'algun guaita; així com, al passar per davant del portal de Sant Jordi, tem que desde dalt no se li escorrin les portes llevadices pels encaixos laterals, i li sembla que, de les entrades de les ronegues cases del mal aliniat carrer que enfila, n'ha de
- ↑ Avui se n'hi compten 18, nou de les quals perfectament conservades i emmarletades.
