amb l'altra?—se dirà'l lector, sens dubte.
Molt senzilla es la resposta. Com les families acomodades es ben sabut que sempre destinaven un dels fills externs al servei de Déu en alguna de les ordres religioses, essent tant proper com era'l monastir de Poblet i fruint de tanta fama, no volien veure's privades de poder fer-los-hi ingressar; i les mares se prenien la molestia de portar llurs fills al món fòra de casa per a deslliurar-los d'aquell pecat original que'l monastir havia fulminat.
Així'u conta la tradició. I que dèu tenir algun fonament ho demostra la circumstancia d'estar molt arrelada a la vila de Montblanc, i que, fins an el present segle, algunes eren, segons diuen, les montblanquines que en l'ultim periode de l'embraç marxaven de la vila.
La reial vila de Montblanc, una de les més importants i populoses de Cata-
